De vegades em fa l'efecte que si simplement observem les coses, si deixem que el món existeixi davant nostre sense fer res, sense actuar, de vegades juraria que, tan sols per un segon, el temps es congela i la Terra s'atura. Tan sols per un segon. I crec que si, d'alguna manera, aconseguíssim viure en aquell segon, aleshores viuríem per sempre.
Som persones, gent amb reptes, gent amb somnis a complir i amb experiències viscudes. Som gent, i es tracta de viure cada segon com a l'últim, llavors viuríem la vida d'una altre manera, viuríem la vida somrient davant de tot, somrient davant de cada obstacle i tot i que la realitat pot ser una merda, és aquesta, així que se li ha d'intentar veure la part bona, la part positiva, perquè hi es. I quan ens toca viure la dolenta, fer-ho i punt. Perquè si tot fos genial, preciós, bonic, perfecte... Quina gràcia tindria la vida? Què li donaria sentit a tot això? Així que posa les mans per davant i intenta no caure a terra i si hi caus, no esperis a que vingui algú, començat a aixecar tu sol i si al final ve algú i et dóna la última empenta, benvingut sigui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada